La soledat del petit editor
Hi ha esforços titànics que no sempre som capaços de valorar ni de recompensar. Ho he comprovat aquest any passat. No havia coincidit amb en Joan de la Vega, l’editor de La Garúa editorial, més que en algun acte col·lectiu, algun recital a Sant Coloma, alguna presentació de llibre a l’Espai Betúlia, però no teníem cap relació personal, ras i curt, ens coneixíem de vista i segurament d’haver-nos llegit mútuament alguna cosa. A finals de 2019 m’hi vaig fixar en el salt que qualitatiu que ha fet aquest segell de poesia, que compta ja amb 93 títols en castellà i 25 en la col·lecció catalana de Tanit, i per això em vaig decidir a enviar-li un original. Com a autora no tinc queixes. Els encerts o desencerts dels editors alhora de triar distribuïdores són una espècie de loteria que té molt poc a veure amb la lògica i que depenen de tantes variables (mutables anualment), que l’encert o el desencert és, com deia, pura qüestió de sort. Conèixer en Joan de la Vega m’ha ofert la possibilitat...