Vaig anar a dormir satisfeta després de sentir l’entrevista de Xavier Grasset a l’Eduard Sanahuja. Entrevistar poetes a la televisió no és cosa habitual, ni tan sols ocasional. Les petites converses que en Grasset manté amb els seus convidats són el reducte que li ha quedat a la literatura en l’espai televisiu, sempre que l’actualitat política ho permeti. Lluny queden les entrevistes de l’Espinàs, de la Roig, els programes de literatura de la Capmany i en Terenci Moix. En qualsevol cas, Eduard Sanahuja està de bona nova, Pagès editors, ha publicat aquest 2024 El temps dorm sol. Poesia 1981-2022, una antologia que, com diu l’entusiasta Pons Alorda, pretén ser canònica, i gairebé segur que ho serà. També ha publicat recentment l’editorial mallorquina Adia una traducció seva de Gai Valeri Catul, 51 poemes. Quaranta-tres anys de poesia bé mereixen una festa, no només per la xifra sinó per la serietat i la sinceritat amb què Sanahuja defensa la seva proposta poètica, ètica i estètic...