Per favor una reedició urgent de la "Carta abierta al macho ibérico"
Són dies difícils, complicats. Un ball d’imatges i d’informacions incessants ens passen davant dels ulls i ens perforen les oïdes. Tenim un final d’any trepidant on l’acceleració d’aquesta societat digital ens aboca un excés d’informació que no donem a l’abast a esporgar. Sí, esporgar: separar la part inservible de la part aprofitable. I tot sigui dit, una vegada esporgat ens queda ben poca cosa per aferrar-nos a l’esperança que això acabi més o menys bé. Tot just hem paït les castanyes i ja ens estan dient que és Nadal, perquè ara el Nadal comença quan polítics i comerciants decideixen que és el moment. I els únics valors que aportarà aquest suposat Nadal a les nostres vides són: la festa per la festa, menjar i comprar, posseir més, tenir tot el que tenen els altres, aquells que se suposa que són un model i que sovint són persones amb un nivell adquisitiu que no és ni serà mai a l’abast de tothom. Perquè ja se sap, ara tots som iguals, tothom pertany a una classe mitjana —que ...