El Refugi


 

El Refugi

 

Potser algun dia Badalona acabarà sent el reflex de la seva pluralitat, però és evident que no estem en aquest moment, perquè la “mala memòria” s’imposa entre nosaltres a marxes forçades. Una de les darreres coses que va fer el primer govern democràtic de Badalona, el de Màrius Díaz (PSUC), va ser recuperar el refugi antiaeri de la Plaça de la Vila, que va ser reconvertit en sala d’exposicions. Molt probablement l’any 1982 no era possible crear un espai de memòria històrica i obrir aquell refugi, encara que fos com a sala d’exposicions, ja era una provocació i feria sensibilitats en alguns sectors.

Han anat passant els anys i “El Refugi” ha romàs en la nostra memòria com la sala d’exposicions que albergava l’anual Mostra de Pessebres, sobretot, i també altres exposicions diverses. Molts ciutadans només han baixat al refugi de la Plaça de la Vila convocats per la màgia nadalenca dels pessebristes, la paraula “refugi” era cosa del passat.

Els successius canvis de govern no han servit perquè aquell refugi prengués forma d’espai de memòria, ja fossin governs d’esquerres o de dreta, tant se val. Ara, sembla que definitivament el formigó que hi estan posant al damunt ens clourà les dues entrades públiques que servien perquè la població baixés al refugi. I, ara m’han de perdonar un incís, perquè no puc estar-me d’explicar-los que la meva besàvia va morir d’un atac de cor baixant a corre-cuita a un refugi durant un bombardeig, així, de sobte i davant els ulls de la seva filla de catorze anys. I és que la memòria històrica té dimensions de tragèdia col·lectiva, però també de drama familiar i personal.

Evidentment, ara l’esquerra s’estira dels cabells i proclama que si torna a governar tornarà a obrir l’espai de memòria històrica ―que no ha estat mai, només el Museu de Badalona lluitava a favor posant una placa indicativa—, però quan ells van governar no hi va haver cap canvi i el refugi continuava sent un espai expositiu d’art i de múltiples coses ben estrafolàries.

L’actual govern ha decidit arrasar amb la memòria de la guerra civil, però en el darrer ple anunciaven una morterada per expropiar Sant Jeroni de la Murtra que, tot sembla indicar, volen convertir en un museu de memòria a la il·lustre figura de Cristòfol Colom (per cert, que encara no sé si era català, mallorquí, venecià...). La memòria històrica és, doncs, desacreditada quan i on convé i en favor de qui manipula la història.

Els badalonins perdem un referent més i comença a ser hora de reaccionar abans no sigui massa tard. La memòria històrica no és dels polítics, és de la població civil, perquè són els civils els que van patir les conseqüències. Convertir la memòria històrica en una arma d’escaramusses polítiques és un greu error, vingui del bàndol que vingui. Si no superem això difícilment construirem una societat millor i més equilibrada, que respongui a la pluralitat de què es fan ressò els mitjans quan els interessa, gairebé sempre per temes frívols i intranscendents.

Entrades populars d'aquest blog

La Dolores