La soledat del petit editor
Hi ha esforços titànics que no sempre som capaços de
valorar ni de recompensar. Ho he comprovat aquest any passat. No havia
coincidit amb en Joan de la Vega, l’editor de La Garúa editorial, més que en
algun acte col·lectiu, algun recital a Sant Coloma, alguna presentació de
llibre a l’Espai Betúlia, però no teníem cap relació personal, ras i curt, ens
coneixíem de vista i segurament d’haver-nos llegit mútuament alguna cosa. A
finals de 2019 m’hi vaig fixar en el salt que qualitatiu que ha fet aquest
segell de poesia, que compta ja amb 93 títols en castellà i 25 en la col·lecció
catalana de Tanit, i per això em vaig decidir a enviar-li un original. Com a
autora no tinc queixes. Els encerts o desencerts dels editors alhora de triar
distribuïdores són una espècie de loteria que té molt poc a veure amb la lògica
i que depenen de tantes variables (mutables anualment), que l’encert o el
desencert és, com deia, pura qüestió de sort. Conèixer en Joan de la Vega m’ha
ofert la possibilitat de viure de prop la selva del món de l’edició. El petit
editor està absolutament sol davant d’un mercat en què els titànics de les
multinacionals trenquen gels a plaer, sovint amb l’ajut de les administracions
que bé per desídia, bé per inconsciència (i no sé què és pitjor), recolzen
projectes que sobreviuen solets perquè tenen al darrera una maquinària de
guerra potentíssima.
El món de les distribuïdores és un altre capítol, el
dels taurons que es mengen entre ells per un tros de mercat i que de retruc s’acaben
menjant també alguna extremitat dels editors que són els que finalment veuen
tan minvats els ingressos, de fet, tinc seriosos dubtes sobre si recuperen el
capital invertit. Per això els veiem en la faceta honrosa i digna de firaires
d’aquí cap allà, de la Vila del Llibre al festival de Forest, i de Forest al
Sant Jordi al carrer, a la Setmana del Llibre i a qualsevol indret que se’ls
proposi, perquè en realitat la distribució no és altra cosa que un negoci
intermediari que se’ls queda una part del pastisset.
De llibreries n’hi ha de tota mena, les que accepten
el petit segell i les que directament el rebutgen perquè els guanys són tan
poca cosa... i el negoci és el negoci, els llibreters el que volen és
guanyar-se la vida! –diuen, que com tothom.
En aquest país els editors són vocacionals, sí, i fins
alguna cosa més. Són petits herois que mantenen vives les il·lusions dels
lectors, dels amants de la poesia, dels col·leccionistes... Els petits editors
independents són aquells amants de la paraula que senten devoció pels llibres
ben fets i que ens regalen la seva energia, la seva professionalitat i fins el
poc que hi pugui haver a les seves butxaques. A nosaltres lectors, autors, ens
toca, doncs, voler fer-los una mica de companyia.
