La soledat del petit editor


 


Hi ha esforços titànics que no sempre som capaços de valorar ni de recompensar. Ho he comprovat aquest any passat. No havia coincidit amb en Joan de la Vega, l’editor de La Garúa editorial, més que en algun acte col·lectiu, algun recital a Sant Coloma, alguna presentació de llibre a l’Espai Betúlia, però no teníem cap relació personal, ras i curt, ens coneixíem de vista i segurament d’haver-nos llegit mútuament alguna cosa. A finals de 2019 m’hi vaig fixar en el salt que qualitatiu que ha fet aquest segell de poesia, que compta ja amb 93 títols en castellà i 25 en la col·lecció catalana de Tanit, i per això em vaig decidir a enviar-li un original. Com a autora no tinc queixes. Els encerts o desencerts dels editors alhora de triar distribuïdores són una espècie de loteria que té molt poc a veure amb la lògica i que depenen de tantes variables (mutables anualment), que l’encert o el desencert és, com deia, pura qüestió de sort. Conèixer en Joan de la Vega m’ha ofert la possibilitat de viure de prop la selva del món de l’edició. El petit editor està absolutament sol davant d’un mercat en què els titànics de les multinacionals trenquen gels a plaer, sovint amb l’ajut de les administracions que bé per desídia, bé per inconsciència (i no sé què és pitjor), recolzen projectes que sobreviuen solets perquè tenen al darrera una maquinària de guerra potentíssima.

El món de les distribuïdores és un altre capítol, el dels taurons que es mengen entre ells per un tros de mercat i que de retruc s’acaben menjant també alguna extremitat dels editors que són els que finalment veuen tan minvats els ingressos, de fet, tinc seriosos dubtes sobre si recuperen el capital invertit. Per això els veiem en la faceta honrosa i digna de firaires d’aquí cap allà, de la Vila del Llibre al festival de Forest, i de Forest al Sant Jordi al carrer, a la Setmana del Llibre i a qualsevol indret que se’ls proposi, perquè en realitat la distribució no és altra cosa que un negoci intermediari que se’ls queda una part del pastisset.

De llibreries n’hi ha de tota mena, les que accepten el petit segell i les que directament el rebutgen perquè els guanys són tan poca cosa... i el negoci és el negoci, els llibreters el que volen és guanyar-se la vida! –diuen, que com tothom.

En aquest país els editors són vocacionals, sí, i fins alguna cosa més. Són petits herois que mantenen vives les il·lusions dels lectors, dels amants de la poesia, dels col·leccionistes... Els petits editors independents són aquells amants de la paraula que senten devoció pels llibres ben fets i que ens regalen la seva energia, la seva professionalitat i fins el poc que hi pugui haver a les seves butxaques. A nosaltres lectors, autors, ens toca, doncs, voler fer-los una mica de companyia.

Entrades populars d'aquest blog

El Refugi

La Dolores