La mar chica
Només
baixar de l'avió vaig entendre que aquella calor em retornava una sensació
coneguda. Maria Aurèlia, és ben cert que tots els viatges ens són una
tornada. Els indrets s'entrellacen en el temps i emergeixen de la memòria per
fer-nos reviure els moments més íntims de felicitat. Aquella felicitat de la
qual només en som conscients molts anys després.
Quan vaig veure La mar chica el
meu cap s'hi va connectar immediatament amb la infantesa, perquè l'expressió ja
du implícit el nom del meu Mar menor. La llum i els colors i les olors
són sempre aquella part evocativa dels records que ens permeten viatjar en el
temps, que ens retornen les persones intactes i congelades en el temps. La
fotografia equival a esbossar un somriure de felicitat davant d'un paisatge, és
aquell fragment de temps fugaç en què recuperes el teu paradís perdut.
