Notre Dame
La llum canvia lentament, au fur et à mesure. El temps es reflecteix en la línia de l’horitzó al vespre i al matí, perquè hi ha línies retallades que recreen el paisatge, formes capricioses, impressions de retina. No sabem fins on s’allargarà la posta ni a quina hora caldrà llevar-se per acompanyar el sol, però hi arribem a l’hora com un rellotge de mecanisme exacte. Hi ha pèrdues que no es poden explicar, però la seva atmosfera ho impregna tot, flueix en els espais que van ser habitats i ens acompanya sempre. El foc no ho crema tot.