L'esperit intangible i generós de Gerard Sala
Si penso en Gerard Sala el primer que em ve a la ment és el blauet. Un blau que inunda la seva pintura i que remet al seu origen mediterrani, del qual n’estava molt orgullós. Però sobretot, si penso en Gerard Sala em recorre una energia càlida que és la que desprenia ell quan empatitzava amb els altres i estimava les persones que tenia al davant. Des que em vaig mudar de pis he perdut el costum de guardar les agendes en acabar l’any, ja se sap, en cada bugada es perd un llençol. Ara no puc recordar l’any exacte de la trobada, però diria que va ser el 2010 que amb en Jaume Radigales vam anar un dissabte a visitar en Gerard i la Rosa i gaudir de la seva hospitalitat. La visita al taller de Sant Joan de les Abadesses, els dinars excel·lents que prepara la Rosa... En Gerard i en Jaume no es coneixien gaire, però de vegades, quan entens que dues persones estan destinades a conèixer-se és gairebé una obligació provocar la trobada. La conversa va fluir ràpidament entre els dos; no...