Paisatges de després d’una guerra
Els confesso que gairebé totes les fotografies d’aquest blog són meves. I avui no trobava cap fins que he anat a parar a la carpeta del viatge a Aliano i Matera, allà vaig fotografiar aquest esplèndid dibuix de Carlo Levi que retrata a la perfecció la fam a la cara dels habitants d’una regió del sud d’Itàlia, durant la postguerra de la Segona Guerra Mundial. Generalment ens admirem davant la capacitat creadora de l’ésser humà, però avui cal que ens preguntem fins on arriba la capacitat destructiva i l’estupidesa humana. Quantes guerres necessita la humanitat per entendre que no duen enlloc i que el paisatge de després d’una guerra és el paisatge més desolador possible, l’erm, la buidor, el dolor, la rancúnia i l’odi. Dimarts explicava a uns alumnes de primer de batxillerat la lliçó de l ’Antígona de Salvador Espriu i, lamentablement, dos dies després es lleven amb la notícia d’una nova guerra molt a prop de casa. A partir d’ara tindran temps d’observar, encara que sigui a tr...