Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2022

Paisatges d'amistat

Imatge
  Una senzilla cortina translúcida es carrega de significat quan les mirades son pures i desinteressades. Les relacions veritables entre les persones tenen codi propi, d’aquells mai no escrits però que se saben i que són sempre únics i intransferibles. No hi ha un mateix codi per a dues relacions d’amistat, perquè l’amistat també és creativitat. Les amistats duradores acaben esdevenint vasos comunicants de l’ànima, que s’alimenta i es configura amb la presència de l’altre, del que l’altre és i del que l’altre et retorna de tu mateix. El transvasament és lent i silenciós i el senyal inequívoc d’aquesta certesa ―de les poques que tenim—, és que els paisatges de l’altre acabaran esdevenint també els teus paisatges. Les persones també som paisatge i el paisatge de l’amic és casa.

La crueltat atzarosa de la geografia

Imatge
  Llegir bé els esdeveniments no és fàcil, sobretot per la convulsa successió amb que s’atropellen els uns als altres. Tot passa massa ràpid i el temps de reflexió és sempre escàs en aquest món global que ens hem muntat. Els mitjans tampoc no ajuden. Convertir Putin en satanàs i Zelderev en un angelet del cel no és gaire seriós. Fa temps que manca una mica de rigor en els informatius de tots els mitjans. Entre tanta desolació la guerra d’Ucraïna ens deixa una actuació per part de la vella Europa que ens trasbalsa. D’una banda, l’alegria de veure per una vegada que la comunitat europea s’organitza per acollir els refugiats, persones que fugen d’una guerra, majoritàriament son dones i nens i els hi va la vida. Finalment ets sents reconfortada de pertànyer a un club de privilegiats que sap estar a l’alçada. Però... sempre hi ha però. D’altra banda — un rau-rau et grua per dins — , per què no fem el mateix amb els que vénen d’Àsia, des d’Àfrica? Els magribins, els sirians, els afri...

Perquè ens perdem en els processos i els protocols

Imatge
  Assisteixo astorada a la complicació creixent de l’administració pública i l’única cosa que se m’acut és que em vull baixar d’aquest tren. L’administració pública s’havia de millorar, sí, indubtablement, però no passant per damunt de les persones. Perquè l’atenció a les persones és justament el seu objectiu i de vegades ens perdem en els processos i els protocols i no veiem els ciutadans. La idea era bona, una administració informatitzada havia de ser més ràpida, més eficient, més sostenible, més igualitària, més... no sé què. Però el triple salt mortal que ha implicat la informatització de l’administració i la modernització ens ha esclatat a la cara. Ni el ciutadà, ni els funcionaris, ni els polítics no estaven preparats per al canvi, el resultat n’és l’evidència. Hem arribat a un cul de sac que només es resoldrà posant el fre, atenent les mancances prèvies i esmenant el procés allà on calgui. Els ciutadans se senten desatesos. Molt sovint la resposta és: “descarregui’s un a...

Llegir els colors del dia

Imatge
  Saber llegir els dies així com vénen, lluminosos, acolorits, tendres, o potser interessants, espessos, avorrits, estressats, o potser amorosos, juganers, actius, enyoradissos, o potser... La paleta de colors de cada matí és infinita i pot decantar-se pel vessant menys desitjat si no en fem una bona lectura, un sol moviment en fals i ens cau un color. Disposem de tot l’espectre de color però no sempre soc capaços de fer la composició adequada, perquè hi ha dies daltònics fins i tot dies en blanc i negre, i ben mirat, els dies de menys color també precisen   d’una bona lectura. I tanmateix hi ha dies que de la manera més inesperada et regalen una explosió de color impossible de mal interpretar, són dies que duen el manual incorporat, ahir en vaig tenir un, dono fe que existeixen.