Paisatges d'amistat
Una senzilla cortina translúcida es carrega de
significat quan les mirades son pures i desinteressades. Les relacions
veritables entre les persones tenen codi propi, d’aquells mai no escrits però
que se saben i que són sempre únics i intransferibles. No hi ha un mateix codi
per a dues relacions d’amistat, perquè l’amistat també és creativitat.
Les amistats duradores acaben esdevenint vasos
comunicants de l’ànima, que s’alimenta i es configura amb la presència de
l’altre, del que l’altre és i del que l’altre et retorna de tu mateix. El
transvasament és lent i silenciós i el senyal inequívoc d’aquesta certesa ―de
les poques que tenim—, és que els paisatges de l’altre acabaran esdevenint
també els teus paisatges. Les persones també som paisatge i el paisatge de
l’amic és casa.
