Una vegada més "Crist es va aturar a Éboli"
Quan el regim feixista italià va confinar Carlo Levi (1935) a Aliano ens va fer un favor immens, perquè els seus quadres son un testimoni ineluctable de la misèria i la indignitat amb què aquell règim i els seus antecessors havien tractat les terres meridionals del sud d’Itàlia — podríem llegir aquí el nom de qualsevol poble petit del Pallars o de les Hurdes, tant se val — . La profunditat de la mirada de la fam en les cares dels pagesos pintats per Levi és tan ancestral com la terra mateixa. Llegint la seva novel·la Crist es va aturar a Èboli , reeditada recentment per L’Avenç, em vénen al cap aquells ulls vistos als quadres de Levi, a la pinacoteca que du el seu nom al vell llogaret d’Aliano. Aliano és un poble perdut on encara és difícil d’arribar avui en dia, però el record de Levi hi ha perdurat, allà han volgut honrar la memòria d’aquell metge i pintor confinat a un cul de món, allà on Crist va perdre l’espardenya, allà on la fam i la resignació des pobres conviu ...