El Refugi
El Refugi
Potser algun dia Badalona acabarà sent el reflex
de la seva pluralitat, però és evident que no estem en aquest moment, perquè la
“mala memòria” s’imposa entre nosaltres a marxes forçades. Una de les darreres
coses que va fer el primer govern democràtic de Badalona, el de Màrius Díaz (PSUC),
va ser recuperar el refugi antiaeri de la Plaça de la Vila, que va ser
reconvertit en sala d’exposicions. Molt probablement l’any 1982 no era possible
crear un espai de memòria històrica i obrir aquell refugi, encara que fos com a
sala d’exposicions, ja era una provocació i feria sensibilitats en alguns
sectors.
Han anat passant els anys i “El Refugi” ha romàs
en la nostra memòria com la sala d’exposicions que albergava l’anual Mostra de
Pessebres, sobretot, i també altres exposicions diverses. Molts ciutadans només
han baixat al refugi de la Plaça de la Vila convocats per la màgia nadalenca dels
pessebristes, la paraula “refugi” era cosa del passat.
Els successius canvis de govern no han servit
perquè aquell refugi prengués forma d’espai de memòria, ja fossin governs d’esquerres
o de dreta, tant se val. Ara, sembla que definitivament el formigó que hi estan
posant al damunt ens clourà les dues entrades públiques que servien perquè la
població baixés al refugi. I, ara m’han de perdonar un incís, perquè no puc
estar-me d’explicar-los que la meva besàvia va morir d’un atac de cor baixant a
corre-cuita a un refugi durant un bombardeig, així, de sobte i davant els ulls
de la seva filla de catorze anys. I és que la memòria històrica té dimensions de tragèdia
col·lectiva, però també de drama familiar i personal.
Evidentment, ara l’esquerra s’estira dels cabells
i proclama que si torna a governar tornarà a obrir l’espai de memòria històrica
―que no ha estat mai, només el Museu de Badalona lluitava a favor posant una
placa indicativa—, però quan ells van governar no hi va haver cap canvi i el refugi
continuava sent un espai expositiu d’art i de múltiples coses ben estrafolàries.
L’actual govern ha decidit arrasar amb la memòria
de la guerra civil, però en el darrer ple anunciaven una morterada per expropiar
Sant Jeroni de la Murtra que, tot sembla indicar, volen convertir en un museu
de memòria a la il·lustre figura de Cristòfol Colom (per cert, que encara no sé
si era català, mallorquí, venecià...). La memòria històrica és, doncs, desacreditada
quan i on convé i en favor de qui manipula la història.
Els badalonins perdem un referent més i comença a
ser hora de reaccionar abans no sigui massa tard. La memòria històrica no és
dels polítics, és de la població civil, perquè són els civils els que van patir
les conseqüències. Convertir la memòria històrica en una arma d’escaramusses
polítiques és un greu error, vingui del bàndol que vingui. Si no superem això
difícilment construirem una societat millor i més equilibrada, que respongui a
la pluralitat de què es fan ressò els mitjans quan els interessa, gairebé
sempre per temes frívols i intranscendents.
