He estat uns dies a Madrid i he vist una
ciutat esplèndida, molt neta, amb una vitalitat cultural envejable, amb els
teatres, les exposicions i els museus plens de joves i el que més m’ha
impactat, una cua de quilòmetre per entrar a la Feria del Libro, on munts de
joves seien a terra conversant mentre esperaven pacients els seu torn per
entrar a remenar llibres. No faré cap comparació perquè em fa mal.
Sí que vull constatar que fa molt de temps que
no trepitjo el MACBA ni el CCCB, i no els ignoro, estic al dia del que es fa.
També fa anys que no tinc cap abonament del Lliure, del TNC, del Palau o del
Liceu. Per dir veritat, en tinc, d’abonaments, però d’aquells “falsos” de
quatre entrades que et permeten agafar-ne dues d’iguals, és a dir, veig un
parell d’espectacles, com a molt tres, de tota la temporada. Vaig espipellant
per aquí i per allà, en teatres, biblioteques, museus, sales d’exposicions...
Em quedo només amb allò que m’interessa de debò.
Quant a les llibreries igual, molta oferta. Bon
senyal, sí, que obrim llibreries, però s’ha d’admetre que moltes són
decebedores. Si segueixo les indicacions de la premsa compro llibres que em
cauen de les mans. Ens estem acostumant a consumir el que diuen que s’ha de
consumir, que no és sempre que el necessitem en cada moment ni l’oferta
cultural de més nivell, ni tan sols un producte cultural que de debò deixarà
pòsit en l’ànima. El cofoisme fàcil i adulador s’imposa entre els gurus de la
cultura i la crítica està mal vista, viu hores baixes. Entretant, quan et passeges
per altres ciutats, fins i tot més petites, descobreixes una vitalitat cultural
i creativa, una independència artística que em fa recordar alguna cosa que sé
que vaig tenir i que ja no tinc.
Si volem recuperar la identitat perduda ja
podem mirar cap endins amb sinceritat, sense acritud i amb esperit constructiu,
però alguna cosa no fem bé quan una part tan gran de la societat no
s’identifica amb l’oferta cultural i viu al marge. La culpa no pot ser sempre
dels altres ni serveixen excuses pressupostàries, perquè els diners son allà on
interessa als polítics de torn i els polítics els votem els ciutadans.