A contracorrent (més sobre identitats perdudes)


 


He estat uns dies a Madrid i he vist una ciutat esplèndida, molt neta, amb una vitalitat cultural envejable, amb els teatres, les exposicions i els museus plens de joves i el que més m’ha impactat, una cua de quilòmetre per entrar a la Feria del Libro, on munts de joves seien a terra conversant mentre esperaven pacients els seu torn per entrar a remenar llibres. No faré cap comparació perquè em fa mal.

Sí que vull constatar que fa molt de temps que no trepitjo el MACBA ni el CCCB, i no els ignoro, estic al dia del que es fa. També fa anys que no tinc cap abonament del Lliure, del TNC, del Palau o del Liceu. Per dir veritat, en tinc, d’abonaments, però d’aquells “falsos” de quatre entrades que et permeten agafar-ne dues d’iguals, és a dir, veig un parell d’espectacles, com a molt tres, de tota la temporada. Vaig espipellant per aquí i per allà, en teatres, biblioteques, museus, sales d’exposicions... Em quedo només amb allò que m’interessa de debò.

 Quant a les llibreries igual, molta oferta. Bon senyal, sí, que obrim llibreries, però s’ha d’admetre que moltes són decebedores. Si segueixo les indicacions de la premsa compro llibres que em cauen de les mans. Ens estem acostumant a consumir el que diuen que s’ha de consumir, que no és sempre que el necessitem en cada moment ni l’oferta cultural de més nivell, ni tan sols un producte cultural que de debò deixarà pòsit en l’ànima. El cofoisme fàcil i adulador s’imposa entre els gurus de la cultura i la crítica està mal vista, viu hores baixes. Entretant, quan et passeges per altres ciutats, fins i tot més petites, descobreixes una vitalitat cultural i creativa, una independència artística que em fa recordar alguna cosa que sé que vaig tenir i que ja no tinc.

 Si volem recuperar la identitat perduda ja podem mirar cap endins amb sinceritat, sense acritud i amb esperit constructiu, però alguna cosa no fem bé quan una part tan gran de la societat no s’identifica amb l’oferta cultural i viu al marge. La culpa no pot ser sempre dels altres ni serveixen excuses pressupostàries, perquè els diners son allà on interessa als polítics de torn i els polítics els votem els ciutadans.

 

 


Entrades populars d'aquest blog

El Refugi

La Dolores