Les ruïnes
Les maletes s’arrengleren als prestatges superiors, 55
x 35 x 22 centímetres. La vida es comprimeix en forma de cub amb rodes i en un
continu pujar i baixar es passeja per estacions, trens, vaixells, avions i
carrers de ciutats llunyanes. En cada nova ciutat deixem un pensament nou,
caçat al vol de les primeres impressions, de manera in franganti
descobrim que el viatge ens remou per dins i sostreu allò més amagat, alguna
cosa que guardàvem amb zel.
Però també sabem que no és un sentiment nou ni res
d’original, Joachim du Bellay ens ho va explicat a Les antiquités de Rome (1558),
Goethe en el seu Viatge a Itàlia (1816) i Andrée Bruiguère de
Gorgot en les seves Dans les ruïnes d’Ampúries (1918), aquí, molt més a
prop, la llista seria interminable.
Les ruïnes de civilitzacions anteriors exerceixen una
atracció poderosa, el misteri d’allò no viscut i celebrat enllà dels segles, el
reconeixement de la saviesa que perdura, la civilització.