Sobre literatura i paisatge interior


 


Hi ha paisatges d’hivern que reconforten, pots arribar a sentir que et reconcilien amb el fred per gèlid que sigui, en canvi hi ha llibres que t’allunyen de la lectura sense que ho vulguis.

La poesia no és obrir-se els budells davant dels lectors, encara que darrerament aquesta moda faci furor. En diuen “el cop de puny a l’estómac”, tot han de ser cops de puny a l’estómac, tot ha de ser “brutal”, i diria que s’ha perdut l’origen del mot, que no és altre que brutalitat.

La literatura és alguna cosa més que teràpia o exhibicionisme impúdic. Que el paisatge interior esdevingui literatura depèn de la mestria i l’elegància de l’autor. Potser sí que cal una “serra d’or” per retallar versos magistrals, però de vegades l’honestedat davant del paper ens estalviaria unes quantes pífies i expansions personals injustificades.


Entrades populars d'aquest blog

El Refugi

La Dolores