Paisatges fusterians
He arribat a Sueca com aquell qui té un desig amagat des de fa molts anys, en peregrinació interna i a la recerca del sacsejador dels meus anys de grans descobertes. A l’arribada m’aclapara un cel elèctric, tan net que les dues cúpules blaves són un retall brillant damunt la pedra blanca.
He passejat pels teus carrers i he visitat la casa on rebies els tertulians, on escrivies en llargues nits de màgic insomni, la mateixa casa on van esclatar les dues bombes que la policia va preferit no investigar. Les obres d’art a les parets testimonien la modernitat més rabiosa de Fuster, el seu interès per l’avantguarda, les seves relacions amb els artistes més importants i innovadors del panorama que l’envoltava. Però just darrere nostre arriba la visita d’un grup de fallers vestits amb les gales més tradicionals i em produeix un sentiment ambivalent. Em queda el dubte inquietant de si realment Fuster és comprès per àmplies capes de la societat valenciana o si l’han integrat al seu món folklòric com una peça més de l’ampli repertori explosiu del seu paisatge popular.
De tota manera retorno amb el convenciment renovat que no hi ha un escriptor més complet, amb una idea més clara de la seva realitat, provocador i irreverent, però també tendre i amatent, llegiu la Poesia Completa (1945-1987) que acaba d’editar la Institució Alfons el Magnànim, de ben segur que us depara més d’una sorpresa. Rescateu articles, llibres, traieu-los la pols i feu-los saltar dels prestatges, ja fa massa dies que dormen una nit injusta.
