La Fundació Josep Pla


 

 

    Des de l’any 1973, per voluntat de l’escriptor, existeix a Palafrugell una fundació que du el seu nom. La Fundació Josep Pla vetlla per l’obra literària i la memòria de l’escriptor, en fa divulgació però també en té la custòdia: la conserva, col·labora en l’estudi, la dinamitza, ens la fa present una i altra vegada, ens mostra els matisos, ens ajuda en la seva comprensió. I tot plegat perquè n’entenguem la importància, perquè l’estimem com a pròpia perquè és nostra.  

    Vaig conèixer la Fundació l’any del centenari de l’escriptor, i des del 2005 en què es va crear Espais Escrits Xarxa del Patrimoni Literari Català -associació de la qual en forma part la Fundació Josep Pla i que contribueix a la visibilitat de tots els seus associats-, no he perdut el costum de revisitar-la sempre que en tinc l’ocasió.

Tinc una especial predilecció pels retrats literaris que Pla fa dels seus contemporanis, són només una mostra de l’extensíssima obra planinana, del paisatge humà que l’envoltava, també del país, de la geografia a la qual ell hi donava una importància cabdal en la construcció d’una forma de vida, la de la nostra Mediterrània. La Fundació Josep Pla és viva en el seu entorn i col·labora amb les cites culturals importants de Palagrugell, a banda de protagonitzar-ne algunes de ben importants en el calendari cultural del poble. Actualment es pot visitar una mostra que forma part de la XIII Bienal de Fotografia Xavier Miserachs, una exposició en col·laboració amb la Fundació Tony Catany, de Lluchmajor, que du com a títol La meva Mediterrània, un títol que tant Pla com Catany podrien signar amb els ulls tancats, i que fa dialogar textos i fotografies amb una gran naturalitat.

Però qui s’acosti a la Fundació Josep Pla podrà veure també la nova col·lecció permanent comissariada per Anna Aguiló, Francesc Montero i Xavier Pla. La renovació ha de ser una màxima en la gestió del patrimoni literari i en la gestió cultural, en aquest cas concret el repte no era pas petit; explicar un personatge tan polifacètic i una obra literària tan immensa en un espai reduït no és gens fàcil. I l’encert és absolut, es modernitza l’estètica i la gràfica, s’explica l’obra i el personatge en el seu context, sempre suggerint vies de comprensió i convidant a la lectura i a l’aprofundiment. Tampoc no es perd l’oportunitat de servir eines pedagògiques ni d’explicar què fa la Fundació Josep Pla i què ha fet durant tots aquests anys de treball.

Potser per raons generacionals no puc oblidar aquella entrevista televisiva en què Pla va dir aquella cèlebre frase de “Espriu era un cuco”, però jo em quedo amb la idea que “Pla era un murri” i que sabia molt bé què llegava al poble de Palafrugell, i des de la seva eternitat segur que somriu satisfet perquè la Fundació Josep Pla és un model (i segur que no ha estat un camí de roses) de gestió del patrimoni literari i un centre cultural viu per al poble i per a la resta del territori.

 


Entrades populars d'aquest blog

El Refugi

La Dolores