La crueltat atzarosa de la geografia

 


Llegir bé els esdeveniments no és fàcil, sobretot per la convulsa successió amb que s’atropellen els uns als altres. Tot passa massa ràpid i el temps de reflexió és sempre escàs en aquest món global que ens hem muntat. Els mitjans tampoc no ajuden. Convertir Putin en satanàs i Zelderev en un angelet del cel no és gaire seriós. Fa temps que manca una mica de rigor en els informatius de tots els mitjans.

Entre tanta desolació la guerra d’Ucraïna ens deixa una actuació per part de la vella Europa que ens trasbalsa. D’una banda, l’alegria de veure per una vegada que la comunitat europea s’organitza per acollir els refugiats, persones que fugen d’una guerra, majoritàriament son dones i nens i els hi va la vida. Finalment ets sents reconfortada de pertànyer a un club de privilegiats que sap estar a l’alçada. Però... sempre hi ha però.

D’altra banda —un rau-rau et grua per dins—, per què no fem el mateix amb els que vénen d’Àsia, des d’Àfrica? Els magribins, els sirians, els africans... Com és que encara hi ha persones afinades en camps de refugiats a les illes gregues, al sud d’Itàlia, als CIES d’Espanya i a tants altres llocs? Com és que els rebem amb la policia i la guàrdia civil a Ceuta i Melilla, a les costes d’Almeria, a les Illes Canàries? Com és? On hi ha la diferència?

Simplement són moros (moros de la moreria i la paraula m’encanta!) indis i negres, i per això no els donem permisos de treball, i fa anys i panys que fan de manters o recullen ferralla als nostres carrers. Ras i curt: és racisme i res més.

Per si no en teníem prou em desperto amb la notícia que Espanya ha girat 180 graus el seu criteri pel que fa a l’autodeterminació de Sàhara. Tot el que fa olor d’autodeterminació fa molta por i, a més, Europa ha d’aturar els moros i els negres com sigui, que no en vinguin més! Aquesta és la trista realitat i segurament no és una posició estratègica d’Espanya només, es deu haver pactat prèviament amb la resta del club privat dels europeus. El vell continent en sap un munt d’hipocresia!

Néixer aquí o allà és més important de cada vegada, però la geografia no ens salvarà de la història, i la lliçó que no hem après ens recorda que els megalòmans i els egòlatres sempre amaguen cartes a la màniga, mai no en tenen prou, i formar part del club de la vella Europa no és salvaguarda de res. Els republicans espanyols ho van viure en pròpia carn, malauradament el relat (que es diu ara) no ha tingut l’eco necessari per ser assumit per la majoria.

Entrades populars d'aquest blog

El Refugi

La Dolores