La corrupció truca a la porta
En un país on els dirigents i la “classe política” ens alliçonen contínuament sobre les possibles maneres de robar, des de les més barroeres a les més sofisticades, “saltar-se l’iva”, mentir per obtenir una subvenció pública, “fer trampes” en la declaració de la renda i altres pràctiques menors de corrupció no només són ben vistes sinó que es fomenten obertament. Fins i tot hi ha comerços que anuncien impunement el “dia sense iva”. Evidentment, això queda al marge de la queixa per la precarietat dels serveis públics, perquè encara no s’ha entès que quan formes part de la corrupció, per petita que sigui, estàs entrant en el cercle de l’abaratiment del país.
Resulta evident que quaranta anys de democràcia és molt poc per establir una tradició democràtica forta i arrelada a les consciències, però quan els que fomenten la corrupció són els que haurien de predicar amb l’exemple és molt difícil corregir una tendència innata a la picaresca.
El problema real és que l’augment de casos de corrupció en tots els estrats de la societat i a totes les administracions (des de les locals a les europees) ens deixa sense referents on emmirallar-nos. La desconfiança que genera la corrupció en la societat juga en contra de l’essència democràtica perquè afavoreix descaradament l’individualisme més salvatge, el salvi’s vostè primer i els altres ja s’ho faran, és a dir, la indigència moral.
