Badalona és una grua
Sense moure’m de casa, només sortint al balcó, sense allunyar gaire la vista veig quatre grues.
Fa anys que la pressió urbanística es deixa notar a Badalona, sobretot des que els preus dels lloguers i dels edificis de compra ha pujat desorbitadament a Barcelona, la proximitat —tant d’agrair i tant estimulant per a algunes coses― en aquest cas “ens mata”, com se sol dir. També hi va influir la urbanització desmesurada que s’ha fet de la zona del port, un port tan esperat com decebedor.
El resultat ha estat, evidentment, que els preus són també desorbitats a Badalona i que ara mateix tenim grues per tota la ciutat, ja no és només a la zona del port. Les grues s’han escampat arreu i s’acosten de manera invasiva fins al centre de la ciutat. Les cases antigues cauen de velles, no tenen hereus que les restaurin i són presa dels bancs i de les constructores que aixequen edificis, el més alt possible, fins allà on la llei els ho permeti. Els hereus de les cases velles no tenen altre remei, no ho poden pagar, la pressió és brutal i no els queda una altra que marxar de la ciutat, exiliar-se terra enllà, allunyar-se de mar i de la proximitat de la gran ciutat, els dos factors que fan pujar més els preus.
No quedarà un pam de terra per construir, tot és edificable i tot està en venda per a qui ho pugui pagar.
