"Oliva trencada" i Maria Antònia Salvà

 



De vegades pots arribar a pensar que sí que existeixen els miracles. Però un miracle no és altra cosa que un desig realitzat. I el desig es torna tangible quan la passió reverteix tots els condicionants possibles i contra tot i contra tothom assoleix el que es proposava. Si voleu un exemple clar, el disc que acaba de publicar el grup mallorquí Oliva trencada amb poemes de Maria Antònia Salvà, Cel d’horabaixa. És el segon disc que publiquen amb l’obra poètica d’una poeta clàssica que va fer del paisatge de la plana de Mallorca el seu paisatge íntim i personal. Un paisatge que passa pel seu filtre personal i des del seu sentir és retornat al seu poble, gravat blanc sobre negre perquè perduri en la memòria col·lectiva. Salvà pressentia vivament la desaparició d’aquell món que tan l’admirava i transmetre’l a les generacions futures va ser la seva comesa, esdevenir baula.

El disc d’Oliva trencada es presenta en forma de llibre-disc, amb unes il·lustracions precioses de dues nines de sis i tres anys que encaixen a la perfecció amb els poemes i arrodoneixen un producte de luxe que cal agrair a la insistència del grup que lidera Pep Toni Ferrer, a la Nova editorial Moll i a tots els que han volgut col·laborar en aquest projecte ple de sinergies (Joan Miquel Oliver, Joana Gomila, Lluís Cabot, Miquel Serra, Roger Pistola, Sofia Massutí i molts d’altres).

Oliva trencada posa ritmes pop, indie, o folk-rock als poemes de Maria Antònia Salvà, i no fa altra cosa que actualitzar la pròpia tradició des de la vivència musical i la vivència sentimental d’una poeta que format part de la seva educació i que va fer arrels fondes en l’imaginari personal de cadascun d’ells. Una vegada més la perdurabilitat de la poesia de Maria Antònia Salvà se’ns fa present i es manifesta ara en format ideal per als que sàpiguen apreciar els regals més delicats. 



Entrades populars d'aquest blog

El Refugi

La Dolores