"Sara i Jeremies", història, narrativa i tresor lingüístic

 


 

    He volat fins al Japó amb la relectura de Sara i Jeremies de Sebastià Alzamora. Una novel·la potent, atractiva, suficientment addictiva per suportar el llarg viatge d’avió sense adonar-se. És un encert que Edicions 62 recuperi en format de butxaca les novel·les que no han de desaparèixer del panorama literari, les que han de romandre com a obres essencials i que han marcat un moment de la nostra història literària.

    Sara i Jeremies és una història dura, de proporcions bíbliques, escruixidora per moments, on el lector comparteix el patiment dels personatges, la vida de les persones a mercè del temps que els ha tocat de viure, les conseqüències de la guerra que sempre fa aflorar el pitjor de la raça humana, la maldat duta al límit en la personificació d’un cacic feixista capaç de malmetre tot el que l’envolta i de capgirar la vida dels altres escampant desgràcia i dolor per allà on passa. Però Sara i Jeremies ens recorda també una forma de vida i de cultura ja desapareguda, les famílies nuclears que són capaces d’estendre’s a la comunitat més propera formant xarxes de suport. La vida d’abans, amb les seves misèries i les seves riqueses naturals, la Mallorca d’abans de la guerra i d’abans de l’atzucac en què es troba per la nefasta gestió del turisme.

    Alzamora ens té acostumats a les picadetes d’ullet al passat, a incorporar personatges reals ficcionats que serveixen a la narració, i en el cas de Sara i Jeremies, una novel·la que ja té un llarg recorregut, incorporava don Llorenç Villalonga, el psiquiatre tronat que es redimeix històricament (si més no en la ficció) solucionat el problema de la saga familiar formada per Sara i Jeremies.

    La vellesa és un dels temes presents en la novel·la, i és tractada sense cap mena de condescendència, cosa que sorprèn tenint en compte que la data original de la primera edició de la novel·la és el 2002, però que va guanyar el Premi Ciutat de Palma de 2001, quan l’autor tenia només vint-i-nou anys. I és que la maduresa d’aquesta novel·la ja demostrava una capacitat d’observació i una profunditat pròpia dels grans autors de tots els temps.

    La lectura de Sara i Jeremies és, a més, un gaudi absolut per als sentits dels lectors atents a la llengua, per la seva riquesa, la vivesa i la naturalitat amb què els personatges s’expressen i expressen el seu món i la seva cultura. La llengua és claríssimament un mitjà d’expressió de l’ànima d’aquesta mallorquins d’abans, i ens cal llegir aquesta història no com un exercici romàntic, sinó més aviat amb l’orgull dels qui tenen un tresor que els enriqueix i que se n’enorgulleixen de mostrar-lo i de mantenir-lo viu.

Entrades populars d'aquest blog

El Refugi

La Dolores